El tàlem (anomenat, també, receptacle) és l’òrgan on s'insereixen les peces de la flor (antofil·les). Totes les peces de la flor es disposen sobre l'eix floral que de vegades s'insereix directament a la tija (flor sèssil) i d'altres ho fa mitjançant un pedicel o peduncle més o menys llarg (flor pedunculada). Sovint a la base del pedicel hi ha la fulleta transformada en una bràctea floral.
La disposició de les peces pot ser:
- Acíclica: les peces es troben l'una a continuació de l'altre, amb entrenusos molt curts, i de manera helicoïdal. Aquest tipus de flor és una flor helicoïdal o acíclica, com la de la magnòlia.
- Cíclica, en verticil, de manera que totes les peces d'un mateix tipus surten d'un sol nus. En aquest cas hi ha una flor verticil·lada o cíclica, que poden tenir més d'un verticil de cada tipus de peces florals. L'esquema general, però, consta de quatre verticils, els dos primers corresponents a les peces del periant (calze i corol·la) i el tercer i quart a l'androceu i el gineceu, respectivament.
L'eix floral és allargat i més o menys cònic a les gimnospermes i les angiospermes primitives (com Magnolia), però en el decurs de l'evolució s'ha anat escurçant fins a esdevenir pla o còncau i, en aquest cas, s'anomena receptacle floral. Aquests receptacles còncaus solen soldar-se amb la base del gineceu. Aquestes modificacions donen morfologies florals distintives com les flors hipògines i epígines. Els tàlems en forma d’eix allargat solen dur les peces florals en disposició helicoïdal, i en nombre gran i indefinit, mentre que els tàlems més reduïts les duen en verticils i en nombre més baix i fix.
